Texto argumentativo sobre la responsabilidad

LOS PADRES LOS PRIMEROS RESPONSABLES

¿Padres, sois conscientes del daño que causa encenderse un cigarrillo delante de su hijo? Cuando nace el bebé lo vacunan del tétanos, hepatitis B, y una serie de enfermedades para que se puedan evitar o reducir las consecuencias que pueda llegar a provocar. Pero, desdichamente, en la actualidad en la que vivimos, no existe nada contra el tabaquismo. Los mayores responsables en primer lugar son sus padres y en segundo lugar el entorno del niño.

Adultos, fumar no perjudica a la persona que lo consume únicamente, también a lo que más se quiere en el mundo a un hijo. Debido al consumo del padre o la madre los niños tienen más posibilidades de desarrollar enfermedades asociadas, tanto a un nivel cognitivo como físico; como por ejemplo el padecimiento del asma, la bronquitis y una falta de atención en la primera infancia, especialmente.

La propia persona, si es capaz de dejar de fumar, no solamente obtendrá resultados positivos para uno mismo, también gozará de un bienestar y una mejor calidad de vida para su pequeño y los del entorno. Los procreadores han de saber que son el mayor ejemplo a seguir de sus hijos, sin olvidarnos del educador, que también juega un papel importante en el crecimiento del menor. Por tanto, si evitamos fumar delante de los niños,  podremos evitar que se imite el rol de fumar y así no influenciar a  que sean posibles fumadores adolescentes.

Médicos, profesores y padres están intentando que niños y niñas crezcan en un entorno sin humo, haciendo responsable al propio fumador de este fenómeno del fumar. Sin embargo, las tabacaleras también apoyan que fumar es perjudicial, puesto que mata vidas, pero al mismo tiempo, diseña una publicidad espectacular y llamativa para captar la  atención del consumidor. En cierto modo evitan que la persona fumadora se olvide de las consecuencias que provoca y llegue a pensar que también pueden morir por otros factores, quitándole importancia al tema de fumar.

En resumidas cuentas, se ha de proteger al hijo desde casa porqué puede ser un ámbito sin humo, como también otros momentos que estén juntos fuera y así evitar todo lo que esté a su alcance. A diferencia de otros lugares donde no se puede evitar que no se fume. En otras palabras, se podría decir que quien fuma acorta su vida y la de los demás.

TEMA: La responsabilidad de uno mismo.

TESIS: En la actualidad en la que vivimos, no existe nada contra el tabaquismo. Los mayores responsables en primer lugar son sus padres.

ARGUMENTOS:

 1.   Fumar delante del niño repercutirá la salud del niño.

 2.    Imitan al adulto fumando y puede influenciar en un futuro próximo siendo fumadores.

CONTRAGUMENTO

1.       Influye la publicidad.

CONCLUSIÓN

No solo se mejora la propia salud si no que también la de los demás.

Va de conferencias...

EL CEREBRO INFANTIL: LA GRAN OPORTUNIDAD JOSE ANTONIO MARINA

El autor afirma que el cerebro está preparado y dispuesto para aprender una serie de conocimientos. El cerebro está en un punto de ebullición que es como lo nombra José Antonio Marina, hace referencia a la facilidad que tiene el niño para adquirir nuevos aspectos.

El bebé cuando nace ya tiene adquirido una serie de conocimientos básicos que le proporciona la especie humana para facilitar su desarrollo. Profesores, filósofos, intelectuales entre otros comparten una teoría que la genética influye un 50% y el otro 50% es la cultura y educación, estas son importantes para el niño. Por lo tanto Marina explica que los genes influyen pero que también depende de la enseñanza que reciba.

Un niño nace con un cerebro diseñado. A los 10-12 años se convierte en un cerebro moderno y se consigue por la educación. Marina afirma que con la educación se aprenden: normas de convivencia, la voluntad, la resolución de sentimientos, entre otros. Es una responsabilidad del educador.

Antiguamente, la educación trasmitía sabiduría a los niños y ahora en la actualidad tiene otro objetivo, una educación más vulnerable e intentar predecir el camino y así sea menos “terrible” y lo recorran lo más felices posible.

EL LLENGUATGE I LA COMPLEXITAT ALBERT BASTARDA

La part social i lingüística estan barrejades. Hi ha dos àmbits de pensaments, un el llenguatge i l’altre la complexitat. La complexitat és un tema borrós i serveix per comunicar-nos. Per això, Bastarda posa èmfasis en la dita de “Se hace camino al andar”. El primer principi que esmenta significa tenir consciència del pensament científic i es refereix a que les persones conceben el món i que els conceptes els creen les persones. Qualsevol coneixement de la realitat és una representació del món. És una manera per veure la realitat del món.

Reflexionem sobre l'atenció!

Els infants, un gran desafiament

No és difícil canviar un bolquer, dutxar a un fill, agafar-lo quan plora, però realment el que suposa dificultats als pares és l’atenció amb la que qual realitzen les tasques dirigides als petits de casa. Des que neixen i durant l’etapa infantil aquests mereixen una certa atenció pel seu ampli desenvolupament i els responsables són el pare i la mare de la criatura. Són fonamentals, ja que posaran les bases necessàries perquè el seu fill creixi en un estat òptim.

A qui no li agrada que li dediquin atenció? Crec que a tothom li agrada perquè fa que et sentis important, i encara més quan ets petit. Els primers anys de vida s’han de crear moments de família, és a dir, de dedicació amb un “temps de qualitat”. No obstant això, no ens hem d’oblidar dels petits detalls com escoltar-lo quan explica les feines de l’escola o quan necessita una abraçada.

A més, els pares han d’aprofitar les estones que tinguin lliures per estar amb ells i no dedicar-les en altres com podria ser el món d’Internet, per exemple. De fet, si això passa, després hi ha lamentacions  d’aquest tipus “Com ho ha pogut fer?” i en aquest instant t'adones que t’estàs saltant una de les etapes en les quals hi ha més aprenentatge. És aquí on l’atenció juga un paper amb molt significatiu. Destacaria que si amb una edat primerenca existeix una dedicació continua al llarg del temps es veurà reflectit en infants educats, tranquils i atents, mentre que ajudarem a evitar que siguin conflictius, no atents i  irrespectuosos amb els demès.

No n’hi ha prou amb aferrar-se amb la famosa frase de “No hi ha temps”  i és aquí on rau una gran part del secret del l’èxit. Pares i mares han de saber organitzar-se i buscar un equilibri en el dia a dia de la rutina. Els petits estaran agraïts en sentir-se únics i necessaris pels seus pares. Aquest efecte o fins i tot el vincle que s’estableix entre família i fill farà que els seus infants dediquin temps a les altres persones i entendran que no estan sols al món, que tots necessitem dels altres.

Estic totalment segura que heu pensat “I l’escola no es pot encarrega de treballar l’atenció?” perquè actualment els pares van de bòlit i si no hi són a casa és perquè estan treballant a la feina. I és obvi que no poden renunciar a l’ofici perquè sense l’obtenció de diners no poden tirar cap endavant. I després de tot hem de donar un meravellós aplaudiment a les cangurs que fan la tasca de pares i mares, però, no oblidem que no serà igual que la dels propis progenitors.

Podrem trobar mil recomanacions en com afavorir l’atenció, però la millor i sens dubte, és la que surt del propi amor del pares. Aquesta atenció serà vital en la primera infància, perquè podrà ser retornada a les altres persones de la mateixa manera que l’han rebuda.

Pluja d’idees per realitzar un text argumentatiu

Tema: l’atenció.

Tesis: Els pares han de ser atents amb els seus fills des de la primera infància, ja que, aquests seran més atents en un futur pròxim.

Arguments

1.       L’atenció com un “temps de qualitat”, dedicació fent-los sentir importants.

2.       Aprofitar les estones que es conviuen amb els fills, dependrà l’atenció rebuda en la primera infància, segons aquesta ajudarà al seu propi caràcter.

3.       Els pares han de saber organitzar-se i distribuir el temps en les tasques sense oblidar-se que una de les més importants és l’atenció cap als seus fills.

Contra arguments

1.       Actualment, ens trobem en un món en què els adults viuen lligats a la feina, fora de casa. I aquesta obligació, portada a l'extrem, pot influir l'infant.

Conclusió

®     La millor atenció rebuda és aquella que es dóna amb amor i paciència.

El lenguaje empleado por Hitler

Análisis del fragmento de “El defensor”,  Pedro Salinas.

Busca antónimos de cordial, suspensión, rebrillar.

Cordial: violento, grosero.

Suspensión: reanudación, restablecimiento.

Rebrillar: pasar de inadvertido, oscurecerse.

Busca sinónimos de antagonismo, solicitar, desmesurar.

Antagonismo: oposición, rivalidad.

Solicitar: llamar, pedir.

Desmesurar: exorbitar, descomponer.

¿Qué visión nos da el autor del lenguaje empleado por Hitler?

Según la opinión de Pedro Salinas el lenguaje del dictador se diferencia del tono habitual en que se utiliza. Autoridad, violencia y soberbia son los componentes que transmite su forma de hablar añadiéndoles una sonoridad brusca e impactante.

¿Cuál es el tema del texto, el mensaje que el autor quiere transmitir?

El autor nos transmite la potencialidad que tiene el lenguaje para comunicar pensamientos y emociones y para ponernos de acuerdo en puntos de vista alejados.

Según el tema que hayas determinado, ponle un título al texto.

El poder del lenguaje.

Analizamos el microensayo 26 del libro "Todo a mil"

  Trabajamos el texto Prestar atención de Javier Gomá

Léxico

Enajenar: Pasar o transmitir a alguien el dominio de algo o algún otro derecho sobre ello.

Deficitarias: Falta o escasez de algo que se juzga necesario.

Impugna: Combatir, contradecir, refutar.

Latoso: Fastidioso, molesto, pesado.

Ubicuo: Que está presente a un mismo tiempo en todas partes.

Menudencias: Pequeñeces de algo.

Deferente: Respetuoso, cortés.

Codificadas: Que están transformadas mediante las reglas de un código.

Gentilhombres: Buenos mozos.

Concerniente: Que atañe, afecta, interesa.

Diligencia: Cuidado y actividad en ejecutar algo.

Altruismo: Diligencia en procurar el bien ajeno aun a costa del propio.

Filántropo: Persona ue se distingue por el amor a sus semejantes y por sus obras en bien de la comunidad.

Benevolencia: Simpatía y buena voluntad hacia las personas.

Despótico: Propio de él.

Lascivos: Que tiene este vicio.

Alevosamente: Que implica alevosía o se hace con ella.

Tipificado: Ajustar varias cosas semejantes a un tipo o norma común.

Usuran: Dar o tomar a usura.

Oneroso: Pesado, molesto o gravoso.

    

Estructura

Tema: La atención.

Tesis: El hombre es una entidad atencional.

Argumentos:

-La atención es sagrada

-El yo (mis intereses)

-La sociedad

Conclusión: No hay que robar el tiempo a los demás. El tiempo es muy valioso para las personas y por tanto la atención se tiene que devolver.

Lista de aforismos

“El hombre es tiempo, atentamente vivido”. (Gomá, 2010: 127)

“En la atención al yo le va su ser.” (Gomá, 2010. 127)

“La atención en todo caso se presta, no se regala a fondo perdido.” (Gomá, 2010: 128)

Aprenem a planificar!

 Vàrem treballar la Planificació amb la tècnica de l’estrella de preguntes utilitzant el text de La listeriosi.

L'estructura de preguntes:

QUI?

QUÈ?

QUIN?

ON?

QUAN?

PER QUÈ?

QUANT?

COM?

La listeriosi

La listeriosi (QUÈ ÉS) és una infecció alimentària causada per un bacteri anomenat listèria. Aquest bacteri (ON) el podem trobar a tot arreu, com per exemple a la terra o a les plantes, i fins i tot en persones que són portadores sanes del bacteri (és a dir, que tenen el bacteri però no pateixen la malaltia). Malgrat això, la majoria de les infeccions de listeriosi (COM) es produeixen per menjar aliments contaminats.

Els símptomes de la malaltia (QUAN) poden aparèixer passades entre dues i sis setmanes després d’haver consumit menjar contaminat.  Aquests, consisteixen en febre, calfreds, dolors musculars, diarrea i molèsties digestives. En els casos més greus, tot i que no n’hi ha gaires, es manifesten (QUIN) símptomes neurològics com mal de cap, rigidesa a la nuca o confusió, i fins i tot es pot arribar a patir una meningitis. La listeriosi es diagnostica (COM) amb una anàlisi de sang i (QUIN) s’ha de tractar amb antibiòtics.

Les persones amb més risc de contraure-la (QUINA) són les dones embarassades, els nadons acabats de néixer, la gent gran i els malalts amb les defenses baixes (per exemple, els malalts de càncer). Cal tenir especialment en compte que les dones embarassades tenen vint vegades més probabilitat de patir la malaltia que un altre adult, (PER QUÈ) perquè els canvis hormonals modifiquen el sistema immunològic de la mare i la fan més susceptible de patir aquesta infecció. A més, la listeriosi (COM) es pot transmetre al fetus a través de la placenta abans que es presenti cap senyal de la malaltia, i això (QUÈ) pot provocar parts prematurs, avortaments o infeccions en els nounats.

Per prevenir la listeriosi és recomanable (COM) no prendre llet crua sense pasteuritzar o aliments que en continguin, i tampoc altres làctics com els formatges tous (per exemple el brie, el camembert o el formatge blau). També convé no menjar salsitxes de frankfurt poc fetes o peixos i mariscos fumats que posteriorment no hagin estat cuinats. En canvi, (QUINS) no hi ha cap problema amb els formatges durs o semidurs, els productes pasteuritzats per untar o el mató i el peix enllaunat com el salmó o la tonyina no suposa cap risc.

De tota manera, per prevenir tant la listeriosi com la resta d’infeccions alimentàries, convindria que tothom seguís unes normes generals. Per exemple, (COM) consumir tan aviat com es pugui els productes precuinats que es fan malbé aviat, evitar barrejar els productes ja cuinats i els crus o refrigerar ràpidament els aliments que ho necessitin. També cal netejar amb freqüència la nevera i rentar-se sempre les mans en preparar el menjar.