Els
infants, un gran desafiament
No és difícil
canviar un bolquer, dutxar a un fill, agafar-lo quan plora, però realment el
que suposa dificultats als pares és l’atenció amb la que qual realitzen les
tasques dirigides als petits de casa. Des que neixen i durant l’etapa
infantil aquests mereixen una certa atenció pel seu ampli desenvolupament i els
responsables són el pare i la mare de la criatura. Són fonamentals, ja que
posaran les bases necessàries perquè el seu fill creixi en un estat òptim.
A qui no li agrada
que li dediquin atenció? Crec que a tothom li agrada perquè fa que et sentis
important, i encara més quan ets petit. Els primers anys de vida s’han de crear
moments de família, és a dir, de dedicació amb un “temps de qualitat”. No
obstant això, no ens hem d’oblidar dels petits detalls com escoltar-lo quan explica
les feines de l’escola o quan necessita una abraçada.
A més, els pares
han d’aprofitar les estones que tinguin lliures per estar amb ells i no
dedicar-les en altres com podria ser el món d’Internet, per exemple. De
fet, si això passa, després hi ha lamentacions
d’aquest tipus “Com ho ha pogut fer?” i en aquest instant t'adones
que t’estàs saltant una de les etapes en les quals hi ha més aprenentatge. És aquí on
l’atenció juga un paper amb molt significatiu. Destacaria que si amb una edat
primerenca existeix una dedicació continua al llarg del temps es veurà
reflectit en infants educats, tranquils i atents, mentre que ajudarem a evitar que
siguin conflictius, no atents i irrespectuosos
amb els demès.
No n’hi ha prou amb
aferrar-se amb la famosa frase de “No hi ha temps” i és aquí on rau una gran part del secret
del l’èxit. Pares i mares han de saber organitzar-se i buscar un equilibri en
el dia a dia de la rutina. Els petits estaran agraïts en sentir-se únics i
necessaris pels seus pares. Aquest efecte o fins i tot el vincle que
s’estableix entre família i fill farà que els seus infants dediquin temps a les
altres persones i entendran que no estan sols al món, que tots necessitem dels
altres.
Estic totalment
segura que heu pensat “I l’escola no es pot encarrega de treballar l’atenció?”
perquè actualment els pares van de bòlit i si no hi són a casa és perquè estan treballant
a la feina. I és obvi que no poden renunciar a l’ofici perquè sense l’obtenció de diners
no poden tirar cap endavant. I després de tot hem de donar un meravellós
aplaudiment a les cangurs que fan la tasca de pares i mares, però, no oblidem que no
serà igual que la dels propis progenitors.
Podrem trobar mil
recomanacions en com afavorir l’atenció, però la millor i sens dubte, és la que surt del propi amor del pares. Aquesta atenció serà vital en la
primera infància, perquè podrà ser retornada a les altres persones de la mateixa manera que
l’han rebuda.
Tema: l’atenció.
Tesis: Els pares han de ser atents amb els seus fills des de la primera infància, ja que, aquests seran més atents en un
futur pròxim.
Arguments
1. L’atenció com un “temps de qualitat”, dedicació fent-los sentir importants.
2. Aprofitar les estones que es conviuen amb els fills, dependrà l’atenció
rebuda en la primera infància, segons aquesta ajudarà al seu propi caràcter.
3. Els pares han de saber organitzar-se i distribuir el temps en les
tasques sense oblidar-se que una de les més importants és l’atenció cap als
seus fills.
Contra arguments
1. Actualment, ens trobem en un món en què
els adults viuen lligats a la feina, fora de casa. I aquesta obligació, portada
a l'extrem, pot influir l'infant.
Conclusió
®
La millor atenció rebuda és
aquella que es dóna amb amor i paciència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario