Reflexionar amb Toshiro Kanamori!

COMPETÈNCIES DE L’EDUCADOR

Les competències personals

→   Responsabilitat: és una persona responsable ho mostra a cada moment. Un moment podria ser quan ressegueixen el cos dels alumnes en el mural i reflexionen de qui són.

→   Capacitat d’implicació: ho mostra durant tot el documental però, un exemple clar és quan els alumnes fan els rais. S’entrega completament.

→   Autonomia i iniciativa: en el moment que detecta que els companys es burlen d’altres busca solució immediata amb una reflexió d’aquest tema a la llibreta. Amb aquesta estratègia quan els alumnes ho llegeixen se n'adonen del mal que han fet.

Les competències professionals

→   Programació i elaboració d’activitats: la tradició que diàriament tres alumnes llegeixin els pensaments més importants o com es senten quan han escrit a la llibreta.

→   Desenvolupament de les activitats: una alumna ha de marxar de l’escola perquè el seu pare ha trobat una altra feina i proposa de fer una cançó amb frases de tots els alumnes.

→   Avaluació: del resultat que han obtingut per ells sols dels rais. I dels esforços, la il·lusió i les ganes que li han posat. Està molt satisfet.

→   Coneixement i aplicació de la normativa i els protocols: cap a final de curs que fan el projecte del rai, deixa als infants que creixin com a persones grans i que ho facin ells sols.

→   Maneig de les entrevistes i reunions: no ho mostra el documental.

→   Coneixement dels processos de creixement i desenvolupament infantil: en el moment que reben a la mare i al Tsubasa i demana les cartes que han fet per donar ànims. Busca com intervenir i la manera adequada.

Les competències socials

→   Habilitats socials: quan està molt enfadat amb el Yuto i deixa que els seus companys s’expressin. Els sap escoltar per molt que ell no estigui d’humor.

→   Capacitat d’empatia: en el moment en què la Mifuyu explica la mort del seu pare. Es posa a la seva situació i fa que la resta d'alumnes també ho facin preguntant si algun cop s'han sentit malament. Explica que si ho expliquem als altres ens sentim millor amb nosaltres mateixos.

→   Habilitats de resolució de conflictes: el professor diu que el Yuto no hi participarà en el rai i els seus companys expliquen que el necessiten per poder-ho fer. Tenen una disputa entre professor i alumnes de manera educada.  Finalment, accepta per com han defensat i parlat, i en Yuto viu l’experiència del rai.

Actituds

→   Respecte: atén i tracte a tots per igual. Però, un moment clau és quan la nena explica que li tractaven malament a la llar d’infants i aquí fomenta la integració del grup i la solidaritat.

→   Tracte afectuós: quan comença al curs i arriba a la classe i xoca les mans de cada alumne.

→   Actitud entusiasta: l’excursió que fan de primavera al riu ho mostra en el seu rostre i transmet que experimentin l’alegria de viure; passejant amb els seus companys, quan a travessen les pedres, etc.

→   Actitud tolerant i no autoritària: quan estan fen classe i busca el moment per parlar de nens que es riuen d’altres companys per treure notes no tan bones i fa de manera indirecta que s’expressin perquè així assumeixen els seus comportaments i responsabilitats.

→   Comportament estable i predictible: no té alts i baixos. Mostra confiança en tots el moments en especial en les situacions de dol. Intenta fomentar-ho.

→   Actitud inquieta: en el documental no ho mostra però com és aquest professor segur que contínuament s’està formant i reciclant.

→   Actitud oberta: en el moment d’escriure la cançó deixa que siguin els nens qui la construeixen amb las seves idees.

El comportament ètic

→   Intimitat i confidencialitat: no expressa fets importants dels seus alumnes, són ells qui ho comuniquen a l’aula.

→   Responsabilitat i competència: s’observa en cada activitat que realitzen.

→   No utilització de les relacions professionals: no es mostra en el documental.

→   Respecte als drets humans: no es mostra en el documental.

→   Contribució a l’estudi, la reflexió, l’anàlisi i la investigació sobre els continguts de la seva professió: no es mostra en el documental.

→   Respecte pel camp professional: no es mostra en el documental.

→   Prevenció de les desigualtats socials: no es mostra en el documental.

→   Respecte pels principis d’identitat de la institució educativa: no ho mostra en el documental.

El treball en equip

→   Planificació: no es mostra en el documental, però ha de ser molt bona per els resultats que obtenen amb els alumnes.

→   Comunicació: tampoc es mostra en el documental però també ha de ser extraordinària. 

"Pensando en los demás" - Toshiro Kanamori
https://www.youtube.com/watch?v=yNjSC6MI51E

Abrochado a la dulzura de vivir, Gomá.

Léxico:

- Patibulo: guillotina.

- Cervatino: agotador.

- Atisbo: sospecha.

- Punible: sancionable.

Estructura:

Tema: la importancia del cinturón de seguridad.

Tesis: "Yo creo que esta sensación constituye un uso totalitario de la ley y, como excusa para meditar sobre la excusa para meditar sobre la esencia del Derecho, en este artículo me propongo explicar por qué."

Ideas:

-El Derecho regula las relaciones interpersonales.

-El absolutismos monárquico.

-El bien público.

-Gasto público.

Conclusión: "No hay daños de terceros, el Estado no está autorizado a evitar el daño propio convirtiendo una conducta privada eb ilícita y punible".

Aforismo:

-"Por amor a la vida perdamos lo que la hace digna de ser vivida". (Gomá, 2010:67)

- "La douceur de vivre". (Gomá, 2010:67)

Carta d’agraïment!

                                                                                                                              Desembre, 23 del 2014.

Hola, em recordes? Sóc jo, la teva ex alumna Marta Garrido!

Montse, encara recordo aquell 1r d'ESO en el qual vas aparèixer en la meva vida. Arribava a un cicle desconegut o millor dit a “l'edifici dels grans”. Em vénen a la ment milers de moments, incomptables.

La teva simpatia, les teves ganes d'ensenyar, la teva joventut... Quan vas entrar a la classe vaig pensar: "quina professora més estricta" i fins i tot vaig sentir por. Però qui m'hagués dit a mi que el que vaig pensar al principi fóra totalment contrari. Vaig conèixer una persona que m'ajudava en tot moment, que tenia paciència, que no li importava quedar-se hores del pati amb mi.

Aquests quatre anys que em vas donar classe de socials i d’informàtica em van passar molt ràpid. Vaig aprendre molt de l'assignatura però també de tu. Gràcies a tu, cada dia anava a les teves classes amb il·lusió i ganes d'aprendre, em vas ensenyar que cal enfrontar-se als problemes i mai abandonar-los, que amb el meu esforç aconseguiria tot el que em proposés. Em vas dir mil i una vegades que la perfecció no havia de ser un factor tan important en la meva vida, ja que jo mateixa m’exigia molt, i que la imperfecció té molts costats bons per aprendre.

Com m'agradaria que seguís la nostra relació de professora i alumna, veure't cada dia, dir-te bona tarda o fins demà... Et trobo molt a faltar. M'alegra saber que, encara que no tinguem la mateixa relació, sé que vaig deixar-te un record significatiu, com tu a la meva vida.

Crec que has estat en una etapa molt important com es l’adolescència, ja que és una etapa difícil, però vaig tenir la sort de tenir una gran professora que, a més a més, és una gran persona. Sempre recordo aquell camí que vaig emprendre amb ganes de continuar estudiant. De fet continuo, i per fi ja estic estudiant el que més m’agrada. Em fa sentir molt orgullosa que tu en especial hagis confiat en mi fins i tot quan jo no ho feia, però ara m’adono que jo puc fer tantes coses com els altres i que no sóc menys que la resta.

Quan penso en el meu futur desitjo ser capaç, algun dia, de fer arribar als meus alumnes tota la il·lusió que tu em vas transmetre i sobretot, ajudar-los en el camí de l’aprenentatge tal com tu ho vas fer amb mi.

Espero tenir notícies teves aviat.

Petons,

Marta Garrido.

¡No te olvides de revisar el texto!

La importancia de revisar los textos:

¿Es importante revisar?

Reflexionar sobre el texto.

Obtienes un texto más elaborado.

Estará más bien estructurado, redactado y se evitaran faltas de ortografía.

¿Cuándo revisar?

Durante todo el proceso de la elaboración del texto.

Al final de la elaboración del texto dejarlo “reposar” tres días y volver a revisar.

Utilizar herramientas para eliminar errores: corrector, diccionario u otros.

¿Qué revisar?

Estructura.

Coherencia.

Ortografía.

Redundancias.

La formulación de las oraciones del texto.

Puntuación.

Expresión.

La adecuación.

Aspectos sintácticos.

Gramática.

¿Revisan los demás tu propio texto?

Es aconsejable que otra persona lea tu texto y así podrá ayudarte para mejorarlo.

Tot el que amaga un somriure...

Us explicaré un moment que vaig compartir amb una nena que té tres anys. Amb un any de vida, aquest infant va patir un tumor cerebral, del qual a dia d’avui ja està recuperada. Tot i això, encara té visites mèdiques. Durant la seva estada a l’hospital i la recuperació a casa, ella es va aferrar amb un personatge que es diu “Nemo” que l’acompanyava sempre. Tant, que la mare li va comprar un peixet perquè la petita el cuidés. He escollit explicar-vos aquesta vivència perquè per a mi ella és un clar exemple de superació. Actualment, va a l’escola i segueix el ritme de la classe, encara que hi ha moments que necessita més temps per realitzar segons quina activitat. Quan parles amb ella t’adones que és madura i és conscient del que li va passar. En aquesta experiència vaig aprendre que a vegades nosaltres mateixos ens preocupem per problemes que realment no ho són i que li donem poca importància a la vida.

¿Qué és per mi ser una bona educadora?

Hi havia una vegada.. Explicaré què és per a mi ser un bon educador o educadora. Primer de tot, per ser-ho, has de tenir vocació per la feina perquè sinó difícilment ho podràs transmetre als més petits de la societat. Podríem dir que és passió per l’educació.

També cal ser una persona comunicativa, tant amb els alumnes, com amb l’equip educatiu, ja que constantment s’estan informant o explicant coses. A  més a més, s’han de saber expressar amb els pares dels nens i fer arribar la informació exacta que es vol transmetre.

En tot moment s’ha de mostrar proper als infants, ja que per ells és el seu segon referent després dels pares. Constantment ho ha de ser perquè el nen o nena se senti còmode durant les hores que passa a l’escola, i així podrà aprendre de manera més significativa.

Així mateix, la creativitat en l’àmbit de l’educació infantil és necessària ja que s’utilitza en tot moment. Per tant s’ha de aprofitar la creativitat de cada persona dintre de les seves possibilitats i sense forçar-les.

Des de que arribes a l’escola fins que marxes, l’alegria i l’optimisme és fonamental, ja que és bo que en una aula de petits es respirin somriures, petons i abraçades o fins un “Tu ho pots fer sol”.

No ens hem d’oblidar que l’empatia es treballa constantment, per tant, l’educador ho ha de mostrar com a exemple, perquè els petits es vagin familiaritzant i ho puguin utilitzar, tant en l’escola, com a fora del recinte.

Per un educador o educadora cadascun dels seus alumnes ha de ser important als seus ulls, cada un d’ells ha de destacar en un aspecte o altre. Per tant, s’ha de preocupar de conèixer les necessitats que tenen i treballar-les al màxim.

Per treballar d’educador o educadora infantil has de tenir el do de la paciència, ja que és necessari pràcticament en el dia a dia que convius amb ells.

També, ha de ser dinàmic i actiu, perquè aquesta manera de ser aportarà una energia positiva què serà transmesa als nens i nenes. I és clar que li ha d’agradar anar cada dia a l’escola perquè sinó malament, ja pot canviar de professió.

Mai s’ha de comparar, hem de tenir clar que cada nen és un món i que no hi ha ningú igual. Penso, que tothom té aspectes positius i d’altres que s’han de millorar. La formació en aquesta feina hauria de ser permanent, constantment per tal d’aprendre aspectes nous i poder continuar formant-te.

Interactuar en tot moment amb els nens és necessari per construir confiança mútua, perquè es treballi en un ambient de treball saludable.

La improvisació és fonamental perquè mai saps si els crida l’atenció o no l’activitat que s’està realitzant, o saber quines activitats s’han de fer quan has de calmar el grup per poder continuar amb l’activitat.

Per últim, m’agradaria fer èmfasi en algunes reflexions com “En quina feina faltes un dia i et reben amb els braços oberts?”, “En quin altre lloc les paraules causen tanta sorpresa?” o també, “En quin altre lloc et farien un retrat gratuït?

Són coses que només passen en l’educació infantil. I que totes les persones que treballen s’han de sentir grans per treballar amb els petits. Aquesta és la meva opinió de com hauria de ser un  bon educador o educadora. 

La Defensa de la Lectura, Pedro Salinas!

El autor del libro del Defensor, Pedro Salinas, en el capítulo de la defensa de la lectura, realiza una crítica sobre el descuido a la enseñanza de la lectura o también dicho de otra manera la no importancia que le dan al hábito de leer. El capítulo se centra principalmente en la necesidad de enseñar a educar a través de la lectura, Salinas resalta que cuando una persona emplea parte de su tiempo en esto también se está aprendiendo. Por la tanto, la lectura en la vida de un ciudadano es cultura y educación, que hará que tenga más conocimientos que otro que no se dedique a leer.

Dicho de una forma sencilla, la lectura tiene poder, se refiere a que la persona podrá expresarse con mejor vocabulario, se sabrá defender, dará valor a la propia persona respeto a los otros, entre otros aspectos positivos aporta la buena lectura. En la actualidad, como bien dice Pedro Salinas, todo ha cambiado, ya no saben que significa el leer bien, se le da la mínima importancia, la persona no presta atención en lo que va a leer, mientras que lea algo como un periódico ya cree que lo está haciendo bien. Realmente, Salinas se queja de esto.

El autor se refiere al concepto de leer bien cuando maestros o personas del alrededor enseñan a escoger buenos libros, para que la lectura sea útil, de provecho. Algunas personas de la sociedad se creen que nada más basta con leer un artículo. Salinas lo llama lectura a secas, no es una persona que tiene el hábito de leer, de hecho esta persona leerá, cuando quiera, lo que ésta desee leer. Otro factor muy importante para el tema de la lectura es el tiempo, se podría decir que  “la falta de tiempo es una escusa” que siempre se puede sacar por muy poco que sea.

Vuelve a remarcar que ciudadanos, y sobretodo maestros, han de enseñar a saber escoger un buen libro. Para que este libro pueda hacerle aprender nuevos conceptes, despertar curiosidades, cambiar de ideas, por lo tanto, Pedro salinas insiste que la “leer para educar, educar por leer”. El autor se pone en la piel de las personas analfabetas y siempre habla de ellas con un enorme respeto, llegando a sentir una cierta pena. Por otro lado, critica a los analfabetos que han sido enseñados a la lectura pero no la utilizan como una fuente de educación, los que se definen como una persona que no quiere emplear ni un segundo en la lectura.

Para acabar, Salinas quiere que la persona se sienta libre en el momento de elegir un libro, pero que no se olvide de la conciencia del buen lector (maestros y otras personas que enseñan). Por lo tanto, en el mundo la lectura existen dos problemas muy comunes el "qué se lee" y el "cómo se lee". Pero, cabe resaltar que Pedro Salinas resuelve el problema de una manera muy sencilla que es empleando una buena educación desde la niñez y así les gustará leer y lo verán como un gran hábito educativo.