Carta d’agraïment!

                                                                                                                              Desembre, 23 del 2014.

Hola, em recordes? Sóc jo, la teva ex alumna Marta Garrido!

Montse, encara recordo aquell 1r d'ESO en el qual vas aparèixer en la meva vida. Arribava a un cicle desconegut o millor dit a “l'edifici dels grans”. Em vénen a la ment milers de moments, incomptables.

La teva simpatia, les teves ganes d'ensenyar, la teva joventut... Quan vas entrar a la classe vaig pensar: "quina professora més estricta" i fins i tot vaig sentir por. Però qui m'hagués dit a mi que el que vaig pensar al principi fóra totalment contrari. Vaig conèixer una persona que m'ajudava en tot moment, que tenia paciència, que no li importava quedar-se hores del pati amb mi.

Aquests quatre anys que em vas donar classe de socials i d’informàtica em van passar molt ràpid. Vaig aprendre molt de l'assignatura però també de tu. Gràcies a tu, cada dia anava a les teves classes amb il·lusió i ganes d'aprendre, em vas ensenyar que cal enfrontar-se als problemes i mai abandonar-los, que amb el meu esforç aconseguiria tot el que em proposés. Em vas dir mil i una vegades que la perfecció no havia de ser un factor tan important en la meva vida, ja que jo mateixa m’exigia molt, i que la imperfecció té molts costats bons per aprendre.

Com m'agradaria que seguís la nostra relació de professora i alumna, veure't cada dia, dir-te bona tarda o fins demà... Et trobo molt a faltar. M'alegra saber que, encara que no tinguem la mateixa relació, sé que vaig deixar-te un record significatiu, com tu a la meva vida.

Crec que has estat en una etapa molt important com es l’adolescència, ja que és una etapa difícil, però vaig tenir la sort de tenir una gran professora que, a més a més, és una gran persona. Sempre recordo aquell camí que vaig emprendre amb ganes de continuar estudiant. De fet continuo, i per fi ja estic estudiant el que més m’agrada. Em fa sentir molt orgullosa que tu en especial hagis confiat en mi fins i tot quan jo no ho feia, però ara m’adono que jo puc fer tantes coses com els altres i que no sóc menys que la resta.

Quan penso en el meu futur desitjo ser capaç, algun dia, de fer arribar als meus alumnes tota la il·lusió que tu em vas transmetre i sobretot, ajudar-los en el camí de l’aprenentatge tal com tu ho vas fer amb mi.

Espero tenir notícies teves aviat.

Petons,

Marta Garrido.