¿Qué és per mi ser una bona educadora?

Hi havia una vegada.. Explicaré què és per a mi ser un bon educador o educadora. Primer de tot, per ser-ho, has de tenir vocació per la feina perquè sinó difícilment ho podràs transmetre als més petits de la societat. Podríem dir que és passió per l’educació.

També cal ser una persona comunicativa, tant amb els alumnes, com amb l’equip educatiu, ja que constantment s’estan informant o explicant coses. A  més a més, s’han de saber expressar amb els pares dels nens i fer arribar la informació exacta que es vol transmetre.

En tot moment s’ha de mostrar proper als infants, ja que per ells és el seu segon referent després dels pares. Constantment ho ha de ser perquè el nen o nena se senti còmode durant les hores que passa a l’escola, i així podrà aprendre de manera més significativa.

Així mateix, la creativitat en l’àmbit de l’educació infantil és necessària ja que s’utilitza en tot moment. Per tant s’ha de aprofitar la creativitat de cada persona dintre de les seves possibilitats i sense forçar-les.

Des de que arribes a l’escola fins que marxes, l’alegria i l’optimisme és fonamental, ja que és bo que en una aula de petits es respirin somriures, petons i abraçades o fins un “Tu ho pots fer sol”.

No ens hem d’oblidar que l’empatia es treballa constantment, per tant, l’educador ho ha de mostrar com a exemple, perquè els petits es vagin familiaritzant i ho puguin utilitzar, tant en l’escola, com a fora del recinte.

Per un educador o educadora cadascun dels seus alumnes ha de ser important als seus ulls, cada un d’ells ha de destacar en un aspecte o altre. Per tant, s’ha de preocupar de conèixer les necessitats que tenen i treballar-les al màxim.

Per treballar d’educador o educadora infantil has de tenir el do de la paciència, ja que és necessari pràcticament en el dia a dia que convius amb ells.

També, ha de ser dinàmic i actiu, perquè aquesta manera de ser aportarà una energia positiva què serà transmesa als nens i nenes. I és clar que li ha d’agradar anar cada dia a l’escola perquè sinó malament, ja pot canviar de professió.

Mai s’ha de comparar, hem de tenir clar que cada nen és un món i que no hi ha ningú igual. Penso, que tothom té aspectes positius i d’altres que s’han de millorar. La formació en aquesta feina hauria de ser permanent, constantment per tal d’aprendre aspectes nous i poder continuar formant-te.

Interactuar en tot moment amb els nens és necessari per construir confiança mútua, perquè es treballi en un ambient de treball saludable.

La improvisació és fonamental perquè mai saps si els crida l’atenció o no l’activitat que s’està realitzant, o saber quines activitats s’han de fer quan has de calmar el grup per poder continuar amb l’activitat.

Per últim, m’agradaria fer èmfasi en algunes reflexions com “En quina feina faltes un dia i et reben amb els braços oberts?”, “En quin altre lloc les paraules causen tanta sorpresa?” o també, “En quin altre lloc et farien un retrat gratuït?

Són coses que només passen en l’educació infantil. I que totes les persones que treballen s’han de sentir grans per treballar amb els petits. Aquesta és la meva opinió de com hauria de ser un  bon educador o educadora.